A què cridem infància? Al paradís de la inocència perduda, al regne del plaer i el joc , al període de la vida on no tenim cap poder ni obligació..

Tal vegada, la resposta més aproximada pot ser, que l'infància és un invent de la societat, a més a més hi ha moments que marquen el pas a l'edat adulta, que deixen darrere eixa seguretat i protecció davant la societat i el món que ens envolta. A la classe d'avui parlarem dels criteris que marquen el pas de l'adolescència a l'edat adulta, algunes d'aquestes idees tenen enfocaments psicològics, que situen aquesta etapa fins als 11-12 anys, de manera que l'infància s'acaba al final de l'etapa educativa de primària. A més a més considera l'infància com una fase de desenvolupament maduratiu. Però davant aquest enfonc trobem problemes, ja que obliden el context històric i socialment estan descontextualitzats, sense oblidar que ho generatlizen a totes les cultures i èpoques històriques. Anem a veure exemples.

Egipcis

Segle XVII

Segle XXI Com podem observar en cada època història l'infancia es diferent per a la societat.